L’eix esquerra i dreta sovint es menysté per falta de cultura democràtica, però correm el risc que ens venguin gat per llebre quan en la demagògia dialèctica dels partits i el seu afany per a trobar electors d’altres seccions de l’espectre dreta-esquerra aquests afirmen coses, que no son.
L’hemicicle electoral es divideix, des del meu punt de vista, de 4 espais naturals + 1 espai que no hauria de ser-hi, perquè hem de ser intolerants amb l’intolerant entre els quals hi ha diferències clarament ideològiques i estratègiques de com volem que sigui el món en el que vivim.
No perdem de vista que la política té la única finalitat de governar, de liderar i impulsar aquells instruments que facin que la visió ideològica de cada partit esdevingui realitat.
Per tant, no podem pretendre que la dreta conservadora impulsi polítiques que afavoreixin les classes populars, però tampoc que la social democràcia permeti que es perpetuïn els privilegis de classe.
Però anem a pams. Parlem d’aquests 5 espais ideològics i provem d’entendre què pretenen cadascun. D’extrema dreta a l’esquerra transformadora.
Ideologia NO democràtica:
L’extrema dreta. Neix de la necessitat d’ordre. De mantenir les relacions socials tal com ells pensen que han de ser incloent la força i les armes com a mètode per aconseguir-ho. Ideologia heteropatriarcal en estat pur. El món l’han de governar els homes, blancs, rics i heterosexuals. L’estat és l’instrument per aconseguir perpetuar els privilegis d’aquests governants i el poble els ha d’obeir. Si cal a la força. Les seves polítiques son afavoridores de mantenir l’estatus quo i per tant, limiten els drets i llibertats de les persones. Tenen por i odi cap a la diferència i la diversitat, que pensen que no hauria d’existir i per tant, cal combatre-la. Tot l’aparell de l’estat ha d’estar al servei dels governants i de la perpetuació dels mateixos i de les mateixes relacions de poder. L’estat ha de ser fort i no cal que sigui referendat per les urnes, si es pot perpetuar a si mateix, millor.
Ideologies democràtiques:
La dreta conservadora. És una dreta democràtica. Una dreta que pot conservar ideologia similar a l’anterior en relació als conceptes de religió, família, orientació sexual etc. però que veu en l’estat de dret la possibilitat de mantenir l’ordre i alhora governar per a tothom. Necessiten l’estat per executar les seves polítiques, que bàsicament son governar perquè les relacions socials i de classe es mantinguin i l’ús de les estructures de l’estat per afavorir les grans empreses sobretot mitjançant privatitzacions i oligopolis. Creuen en la gestió política de l’espai públic i en el manteniment de l’ordre en l’esfera del privat.
La dreta liberal és la política que vol poca política. Que pensa que el món aniria millor sense tantes lleis, tantes normatives. Creuen que el capitalisme és la millor política i que regula la societat per si mateixa. És la “mà invisible” d’Adam Smith. Sintèticament diu la teoria que el mercat és l’eina que té major capacitat per aconseguir el benestar social màxim mentre es busqui l’interès propi. I per tant,els que no tenen més, és perquè no s’ho han guanyat prou. Els governants, no són els papes de ningú i per tant, han de deixar fer, bàsicament. Han de baixar els impostos i deixar que les empreses privades prestin els serveis de salut, educació, jubilació etc.
L’esquerra social demòcrata és una ideologia que respecta la diferència i la diversitat entre les persones. Creu que l’estat ha d’intervenir en les polítiques públiques i per tant, afavoreix la intervenció econòmica i social per promoure la igualtat d’oportunitats. Es pretén aconseguir millorar l’equitat dins el sistema capitalista promovent accions de correcció. Per això creu en el diàleg, la negociació col·lectiva, la redistribució de la riquesa, la justícia social i l’estat del benestar. L’estat del benestar que entén com a prioritari apostar per la sanitat pública, l’educació pública, els sistema de pensions públiques, la llei de la dependència etc.
L’esquerra transformadora o anticapitalista és conscient i reflexiona sobre la diferència de classes i veu del marxisme per sostenir que el món, tal com està plantejat, no funciona. Que les relacions de poder entre rics i pobres es perpetuen perquè el propi capitalisme és l’arrel i per tant, cal superar-lo i construir societats més justes, més lliures i diferents. Consideren que el poble no és conscient del poder que té i que de baix a dalt es poden deconstruir les estructures de l’estat. Creuen en la democràcia directa i ens els càrrecs electes com a portaveus d’una assemblea participativa que és l’òrgan real de presa de desicions col·lectives.
Bàsicament, si ets de dretes vols aconseguir riquesa i poder. I creus que tothom ho vol i que si no ho tenen és perquè no s’hi han esforçat prou. Prefereixes que les polítiques es facin pels d’aquí, perquè penses que no hi ha recursos per tothom, i per tant, no podem anar ajudant a tot el mon. Que les coses son així i que és molt difícil que canviïn.
Si ets d’esquerres, penses que la política és l’eina per transformar realitats i aconseguir més justícia social. Feminismes, Ecologismes, Socialismes…. totes les ideologies que evidencien discriminació i desigualtats formen part dels moviments d’esquerres. Aconseguir que tothom pugui tenir un futur, i per tant, penses en les persones més enllà de sexe, orientació sexual, origen, etc. Creus en la participació política en l’esfera pública i privada i vols que es reguli per evitar discriminacions, abusos i la reproducció dels privilegis de classe.
La diferència entre dreta i esquerra era, és i serà. D’això va fonamentalment la política. Si ens creiem que no importa ser de dretes o d’esquerres, que ara el que importa és avançar, no sabem el preu que haurem de pagar en el futur.
Les urnes son el poder del poble. La democràcia és la tirania de la majoria, és cert, però fins que no tinguem la manera d’avançar des del consens, és la millor eina per a transformar realitats.
Tu, com vols que sigui el futur???
Antropologia Comunitària 