Dissabte

Morir vol dir deixar de ser-hi.
Deixar d’estar present.
Deixar de sentir la veu, de notar la teva presència, de compartir l’espai físic.
De mirar-te.

El que més m’impressiona de la mort és això.
Pensar que hi eres i que ja no hi ets.
Flipar perquè has desaparegut.

Així, de cop, quan encara recordo perfectament la teva veu, el teu somriure, la teva manera de caminar, les teves sabates, les teva cistella , aquella bossa cosida a mà penjada a l’esquena, la teva manera de conduir, de ballar, de cantar.

Flipar perquè encara em ressonen les teves paraules.
les teves històries, les parides que dèiem, les teves teories.
L’última que em vas explicar, sobre les extraescolars.

I sentir l’absència.
El dolor a l’estómac.
La tristesa.
La sensació de no poder estar dreta,
de pensar que cauré, que no podré seguir dempeus.

Les llàgrimes infinites. El mal de cap.

Llegir el whatsapp de la Tat.
Els crits fets dins del cotxe quan vaig saber la notícia.
Parada al voral de la carretera de Palamós a Llagostera.
Plorar juntes. Penjar. Truca a l’Enric. Plorar.

Pensar en els teus fills. En l’amor infinit cap als teus.

Engegar el cotxe com un pilot automàtic i començar a pensar en tu.
Recapitular.
Recordar quan ens vam conèixer.
Repetir-me que ha passat.
Dir-me que no. Que no pot ser.
Seguir conduint.

Posar benzina molt a poc a poc i pensar que el món s’ha aturat.

Recordar que et necessito.
Que et necessito.
Parar i parlar amb el teu gran amor per whatsapp
Dir-li t’estimo.
Rebre un petó per resposta.

Seguir tenint flaixos de la vida compartida.
Pensar com explicar-te.
Com unir els punts en comú.
Recordar el que hem après.
Renyar-te.
Plorar perquè t’he renyat i no volia.

Arribar a Manresa tremolant.
Menjar una amanida sense gana.

Pujar les escales i trobar la resta d’amigues totes juntes.
Seure a terra. Treure’m les sabates.
Buscar-te com una més que et plora.
Cabrejar-me perquè no hi ets.
Plorar.

Escoltar les amigues que t’estimen.
Que estan com jo,
I sentir-me acompanyada.
Saber-me una amiga especial.
Escriure’t unes paraules. Decidir una cançó. Recordar com la cantaves.
Plorar.

Anar a triar un ram. Saber molt bé com. Quin.

Arribar al tanatori.
Veure com actua el teu llegat en la persona que t’ha acompanyat durant 15 anys. Confirmar que ser al teu costat li ha donat molta força.

Saber que l’amor i l’alegria van estar amb tu fins al final. Patir.

Sentir que he plorat tant que necessito seure.
Seguir estant present però voler desaparèixer.

Venir-te a veure.
Posar el cap al vidre i dir-te que tu, ets de les poques persones que necessitava a la vida.
Que em quedo orfe.
Que em quedo una mica menys feliç per sempre.
Voler-te dir més coses i adonar-me que no puc pensar clar.
Que estic aclaparada.
Prometre’t que trobaré el moment per despedir-me.

Tot.
Tot en menys de 24 hores.
Llevar-me i recordar-me que és cert.
Mirar fotos. Moltes. Vídeos. Molts.
Instagram.
Veure l’últim que vas posar.
Insultar-te perquè hi has escrit “cal seguir creient”.
Saber que parles de la vida.
Somriure.

Passar per tot.
Per tot.
No deixar-me res.
I tot i així, sentir que no pot ser.
Que no és possible.
Donar-me temps,

Estimar-te. Mirar el cel i dir-t’ho.